Valencia fotográfica 2008: Continuïtat

Tal vegada va haver-hi algun moment en què la fotografia devia mostrar únicament les coses, i la seva efectivitat podia residir en aquesta fermesa per a representar la realitat. L'eficàcia es transformava en eficiència com més dependents eren les imatges d'aquella autenticitat arrencada al món sense que aquest se n'adonés, capturada en la imatge que semblava objectivitzar, sense distàncies i amb immediatesa, una part del que tenim davant, un fragment de l'univers entre el qual ens movem, qui sap si elaborant la humana i constant aspiració d'arribar a una certesa inamovible.

Aquell plantejament, plagat d'aprenentatges tècnics, solucions formals i desenganys, va anant transformant-se en un creatiu i imaginatiu lloc des d'on construir la idea d'una fotografia constituïda en permanent temptativa artística per a ja només tractar de comprendre allò que ens envolta, deixant de ser una eina d'un sol ús mentre desplegava la modernitat a través de les múltiples possibilitats que el fil de la cultura visual ha teixit, certament, com una estimulant operació l'abast de la qual podem advertir en les 30 exposicions distribuïdes en els divuit espais implicats en la segona edició de València Fotogràfica.

GESTAT AL MuVIM. El projecte s'inicia aquest últim trimestre del 2008, finalitzarà a l'abril de 2009 i està gestat al MuVIM. Es proposa tant sobre la base de l'èxit obtingut respecte de la solidesa de la seva relativament recent presència cultural en la societat valenciana, com sobre les línies d'investigació del museu i els objectius de col·laboració que els impulsa. Això permet que l'espectador s'acosti a les obres realitzades a l'estudi arequipeny dels germans Vargas, fotògrafs andins que van retratar la conservadora burgesia de la Ciutat Blanca en la seva prosperitat, producte de la indústria de la llana, que va assentar també idees revolucionàries afirmades per poetes cridats vers l'esperit d'una veritat interior, rescatada segurament en la mirada d'Atahualpa Rodríguez o en el rostre del líder indígena Miguel Quispe, dues imatges en blanc i negre en les quals penetra la nostra consciència. L'itinerari de Carlos i Miguel Vargas, forjat en la primera meitat del segle XX, es va adaptar a les circumstàncies, als sentits i als estils, va retocar-se amb l'efectisme de l'oli atmosfèric sobre el negatiu, va perseguir el classicisme del clarobscur en el seu dramatisme, va idealitzar la dona, va escenificar la nit i va polemitzar públicament sobre la creació fotogràfica en un lloc vigilat per deserts i volcans.

També al MuVIM s'exposarà l'expressiu treball de Karel Capek més enllà del record a les sargantanes sobre les quals va escriure, la realitat plasmada en les imatges detingudes per l'arquitecte racionalista italià Giuseppe Pagano, i els moments vitals capturats per la càmera de G. Castello-Lopes. Tot això al costat d'una part de les instantànies que es concentren en Visions de Mèxic. 21 fotògrafs , una mostra que s'estén a la sala Renau de la Facultat de Belles Arts de València, al Col·legi Major Rector Peset, a l'Institut Francès i a la llibreria Railowsky, aquest últim, un espai de referència a la ciutat, que se suma al projecte general amb l'exposició que recull totes les fotografies de les deu carpetes produïdes des de 1999 fins avui, resultat d'una iniciativa lloable per la seva dècada d'existència, pels artistes seleccionats i per la contribució al manteniment de la fotogaleria. Deu anys compleix també la Col·lecció Photobolsillo, que serveixen a l'FNAC per a participar en l'esdeveniment, programant, a més, La caza del lobo congelado , títol amb el qual Ricardo Cases ha tematitzat el seu treball més recent.

IMPLICACIÓ DE MUSEUS I GALERIES D'ART. A les contribucions prèvies cal afegir-hi les d'altres museus, com el d'etnologia, que presenta l'obra de M. Hernández San Juan; el de Belles Arts, que exposa el redescobriment fotogràfic de l'adorn arquitectònic de Manuel Tolsá realitzat per l'ull de Joaquín Berchez, o el Museu de Prehistòria, on els mons tribals recorden el valor documental del clic fotogràfic. Amb tot això, no s'han d'oblidar les col·lectives programades, en la seva línia social, per la Universitat de València - Fotografia infantil: certificats d'una realitat congelada ; Dones i desplaçament forçat a Colòmbia -, i la de la Universitat Politècnica reunint les peces de vuit fotògrafs. L'apartat institucional es completa, en primer lloc, a través del paisatge que Héctor Velázquez i Alfred Domínguez reconstruïxen a l'Escola d'Art i Superior de Disseny, i en segon lloc, mitjançant la manera de copsar la Xina maoista que He Chong-yue du a terme a la Sala Parpalló a partir de les fotografies centrades en tanques publicitàries situades en autopistes i carreteres, curiosament despoblades davant els missatges governamentals sobre la planificació familiar.

Finalment, quatre galeries privades formen part de l'entramat fotogràfic. Espaivisor tria Anita di Bianco i el temps residual plasmat en els objectes generats per E. Valldosera; la galeria Charpa intervé amb Roger Parry; Valle Ortí ho fa amb l'aportació crítica que Aleix Plademunt suggereix respecte de la sistemàtica persistència de la publicitat, i Tomás March escull l'aparent silenci antàrtic que Mireia Masó col·loca enfront del temps, l'art i la ciència en les seves últimes creacions.

Tot, en conjunt, un projecte plausible que s'ha assentat sobre la desconcertant dinàmica expositiva programada per les institucions valencianes, encara arriscat si ens remetem a l'adequada consideració artística del mitjà fotogràfic assumida pel gran públic, i segurament de llarg recorregut quant al seu desitjable esdevenir. No obstant, és possible que s'hagi d'ajustar la coordinació, argumentar en conjunt amb major cohesió conceptual i enfortir un gir experimental que de ben segur presentarà en futures edicions.