Sus críticas sobre el arte contemporáneo en Catalunya fueron un modelo destacado durante años. Colaboradora de Destino, La Vanguardia y bonart, sus aproximaciones a Miró, Picabia, Tàpies y Cravan son, todavía, un referente.
La vitalidad y empuje de una mujer que hizo del arte -en la máxima extensión de la palabra- su camino de vida se apagó la mañana del domingo 24 de enero de 2010 en Palafrugell, después de un delicado estado de salud que arrastraba desde la juventud pero que se agravó en la última década. Con todo, Maria Lluïsa Borràs González no paró nunca de trabajar y de viajar incansablemente por por todo el mundo, tal como comenta el crítico de arte Daniel Giralt-Miracle, que destaca lo siguiente: "Fue una trabajadora extraordinaria. Una mujer tenaz e inflexible, pero muy educada. Con una visión adelantada del arte, ya en los años 60. Ella tenía un sentido de anticipación que le hizo respirar hacia donde se encaminaba el futuro del arte, sus evoluciones y transformaciones. Había estudiado lenguas semíticas pero el arte la había atraído siempre".
Historiadora y crítica de arte, Borràs había nacido en Barcelona en 1931. Doctora en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona fue profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona (1970-74). Exmujer de Francesc Vicens, primer director de la Fundación Miró, estuvo muy vinculada a los orígenes de esta entidad barcelonesa, además de ser una de las especialistas más nombradas sobre la obra del internacional autor catalán.
Residió en París, y esta circunstancia fue esencial en el éxito de su monografía extraordinariamente documentada sobre Francis Picabia (1985), obra básica sobre el artista, su relación con Catalunya y sobre el movimiento Dadaísta.
Como crítica de arte había colaborado mucho tiempo en el semanario Destino y en el diario La Vanguardia, así como en bonart, desde el nacimiento de la revista ahora hace diez años. Por su vinculación a bonart había recibido el pasado mes de noviembre un sentido homenaje de nuestra editorial durante los actos de celebración del décimo anivesario en la Fundación Vila Casas de Barcelona. El galardón, uno de sus escritos en bonart recubierto de metacrilato, lo recibió de manos de Pilar Parcerisas, actual presidenta de la Asociación de Críticos de Arte y vicepresidente del Consejo de las Artes y Cultura de Catalunya. Un acto donde estuvo rodeada de amigos del mundo del arte entre los cuales había la actual directora de la Fundación Miró, Rosa Maria Malet.
Había publicado diversas monografías sobre Joan Miró, Antoni Tàpies, Domènech y Montaner, Chillida, Josep Lluís Sert, Josep Niebla, Moisès Villèlia, Andrés Nagel, Carles Delclaux, Floreal Soriguera, y había hecho de comisaria de exposiciones importantes como las dedicadas a Olga Sacharoff, Enric C. Ricart, Picabia, Picasso y Miró, entre otros. En estos momentos era una de las grandes colaboradoras de la Fundación Niebla.
Actualmente vivía y trabajaba en Palafrugell, donde había reestablecido sus contactos profesionales con Modest Cuixart antes de la muerte del pintor, gracias a los vínculos con bonart y, por otra parte, había vendido hace un par de años al Ayuntamiento de Palafrugell su documentación artística. Se trata de más 20.000 volúmenes, entre catálogos, libros y monografías básicamente sobre el arte catalán contemporáneo.
MOR MARIA LLUïSA BORRÀS, LA LLETRISTA DE L'ART CATALÀ
Les seves crítiques sobre l'art contemporani a Catalunya foren un model destacat durant anys. Col·laboradora de Destino, La Vanguardia i bonart, les seves aproximacions a Miró, Picabia, Tàpies i Cravan són encara un referent
La vitalitat i l'empenta d'una dona que va fer de l'art -en la màxima extensió de la paraula- el seu camí de vida es van apagar el matí del dissabte 23 de gener del 2010 a Palafrugell, després d'un delicat estat de salut que arrossegava des de la joventut però que es va agreujar en la darrera dècada. Tot i això, Maria Lluïsa Borràs González no va parar mai de treballar i de viatjar incansablement per arreu del món, tal com comenta el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, que en destaca el següent: "Fou una treballadora extraordinària. Una dona tenaç i inflexible, però molt educada. Amb una visió avançada de l'art, ja als anys 60. Ella tenia un sentit d'anticipació que li va fer respirar cap a on s'encaminava el futur de l'art, les seves evolucions i transformacions. Havia estudiat llengües semítiques però l'art l'havia captivada sempre."
Historiadora i crítica d'art, Borràs havia nascut a Barcelona el 1931. Doctora en història de l'art per la Universitat de Barcelona, fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74). Exdona de Francesc Vicens, primer director de la Fundació Miró, estigué molt vinculada als orígens d'aquesta entitat barcelonina, a més d'ésser una de les especialistes de més anomenada en l'obra de l'internacional autor català.
Residí a París, i aquesta circumstància va ser essencial en l'èxit de la seva monografia extraordinàriament documentada sobre Francis Picabia (1985), obra bàsica sobre l'artista, la seva relació amb Catalunya i sobre el moviment dadaista.
Com a crítica d'art havia col·laborat molt de temps al setmanari Destino i al diari La Vanguardia, i també a bonart, des del naixement de la revista ara fa deu anys. Per la seva vinculació a bonart havia rebut el passat mes de novembre un sentit homenatge de la nostra editorial durant els actes de celebració del desè anivesari a la Fundació Vila Casas de Barcelona. El guardó, un dels seus escrits a bonart recobert de metacrilat, el va rebre de mans de Pilar Parcerisas, actual presidenta de l'Associació de Crítics d'Art i vicepresidenta del Conca -Consell de les Arts i la Cultura de Catalunya-. Un acte en el qual va estar envoltada d'amics del món de l'art, entre els quals hi havia l'actual directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet.
Havia publicat diverses monografies sobre Joan Miró, Antoni Tàpies, Domènech i Montaner, Chillida, Josep Lluís Sert, Josep Niebla, Moisès Villèlia, Andrés Nagel, Carles Delclaux, Floreal Soriguera i havia fet de comissària d'exposicions importants com les dedicades a Olga Sacharoff, Enric C. Ricart, Picabia, Picasso i Miró, entre d'altres. En aquests moments era una de les grans col·laboradores de la Fundació Niebla.
Actualment vivia i treballava a Palafrugell, on havia recuperat els seus contactes professionals amb Modest Cuixart abans de la mort del pintor, gràcies als vincles amb bonart i, per altra banda, havia venut fa un parell d'anys a l'Ajuntament de Palafrugell la seva documentació artística. Es tracta de més de 20.000 volums, entre catàlegs, lllibres i monografies bàsicament sobre l'art català contemporani.
