Amb aquest article inicial espero configurar-ne una sèrie que faci referència a mecenes, galeristes i persones relacionades amb el món de l'art. Tots ells, i a manera d'amalgama entreteixida, estaran relacionats amb Salvador Dalí. Un ens portarà a l'altre i podrem fer-nos un breu esbós d'unes èpoques i d'uns personatges apassionants, els mitjans dels quals, tal com expressa Henry James, van possibilitar satisfer les necessitats de la imaginació.
VESCOMTESSA MARIE LAURE DE NOAILLES. M'agrada començar aquesta sèrie amb una figura femenina, la vescomtessa, per matrimoni, Marie Laure de Noailles, que neix a París el 31 d'octubre de 1902 en el si dels Bischoffsheim, important família de banquers belga. Juntament amb el seu espòs, Charles de Noailles, esdevindrà una destacada mecenes de l'art més d'avantguarda i de les propostes més innovadores del moment.
Personatge conspicu, contradictori, ple de llums i ombres, culta, exhibicionista, provocadora i esnob, apassionada i sempre a la recerca de l'amor, és néta de Laure de Sade –immortalitzada per Marcel Proust com l'Oriane de Guermantes–, persona de caràcter fort i potent, qui la influencia en gran manera. Maire-Laure sempre té un lema ben present, el mal de viure és no viure. Com no podia ésser d'altra manera –ella mateixa és pintora i escriptora– s'inspira sobretot en el surrealisme i en l'obra poètica de Paul Éluard. És alhora amant fervent de l'art, però també de les festes i tot allò innovador o compromès; així, per exemple, tant dóna suport als republicans espanyols com participa en una manifestació d'estudiants durant la revolta parisenca del maig del 68.
Jean Cocteau, qui serà un dels seus amants i millors amics, l'introdueix en el coneixement i el gaudi de l'art d'avantguarda i Marie Laure esdevindrà musa, inspiradora, dels pintors més destacats del moment, els quals li faran extraordinaris retrats. Picasso, Dalí, Man Ray, Cecil Beaton, Balthus, Dora Maar, Giacometti, són alguns dels seus retratistes.
L'arquitectura, el disseny en general, el de jardins i mobiliari en particular, concentren bona part dels interessos de la parella dels De Noailles. Un exemple n'és la mansió que es fan construir a Hyères, al midi francès, de forma cubista, on experimenten una manera de viure moderna i trencadora. La realitza l'arquitecte Robert Mallet-Stevens i hi col·laboren personalitats reconegudes del moment des d'Eileen Gray, Théo Van Doesburg, Laurens, Lipchitz fins al mestre-vitraller Luis Barillet, el dissenyador Jean-Michel Frank o artistes com Giacometti, qui és convidat a una estada per concentrar-se en la seva obra i el qual, com d'altres creadors, per exemple Óscar Domínguez, trobaran en els Noailles un suport incondicional. Aquesta vila esdevé el centre de l'avantguarda i dels esdeveniments més comentats i efervescents de tot París.
Marie-Laure i Charles orienten el seu mecenatge cap al surrealisme. Així, a la seva residència de Hyères es roda el 1929 el film de Man Ray Les Mystères du Château du Dé. Assisteixen també a una projecció d'Un chien andalou, film trencador de Luis Buñuel i Salvador Dalí, i decideixen finançar-los la seva nova pel·lícula, L'âge d'or. És per aquest motiu que Luis Buñuel es trasllada a Hyères per escriure'n part del guió. El 1930 col·laboren també en el rodatge del film de Jean Cocteau Le Sang d'un Poète.
La música tampoc no pot quedar a part dels desitjos i els gustos dels vescomtes. Ja el 1925 donen suport a un grup de músics, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Georges Auric, Francis Poulenc, Germaine Tailleferre i Louis Durey, coneguts amb el nom de Le Groupe des Six. El 1929 Francis Poulenc compon per al Bal des Matières que ofereixen a la seva residència de París el ballet Aubade. Financen així mateix l'òpera de Henri Sauguet La Voyante o, més endavant, l'any 1934, la Symphonie des Hymnes d'Igor Markevitx.
COL·LECCIONISME D'ART. I no podem acabar l'article sense fer esment d'una de les seves afeccions primordials: la del col·leccionisme d'art, i quin conjunt!: Rubens, Renoir, Delacroix, Constable, Théodore Rousseau, Goya, Seurat, Giacometti, Picasso, Dalí, Miró, Tanguy, Ernst, Braque, Chagall, Balthus, Brancusi, Dorotea Tanning, Picabia, Severini, Chirico, Tchelitchev, Henri Laurens, Fenosa, Jacques Lipchitz o Cesar, són només alguns dels seus companys de viatge; acotxats per filmacions de pel·lícules inoblidables, abans esmentades, o de representacions musicals, amb Poulenc, Markevitx o Jacques Février al piano, i embolcallats amb arquitectures, escultures, objectes i mobles d'estils ben diversos i d'una manera de viure que vol ésser –i ho aconsegueix– lliure, independent i fora dels convencionalismes.
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO
EVOCACIONES
Por Montse Aguer, directora del Instituto de Estudios Dalinianos.
Con este artículo inicial espero configurar una serie que haga referencia a mecenas, galeristas y personas relacionadas con el mundo del arte. Todos ellos, y a modo de amalgama entretejida, estarán relacionados con Salvador Dalí. Uno nos llevará al otro y podremos hacernos un breve esbozo de unas épocas y de unos personajes apasionantes, los medios de los que, tal y como expresa Henry James, posibilitaron satisfacer las necesidades de la imaginación.
VIZCONDESA MARIE LAURE DE NOAILLES. Me gusta comenzar esta serie con una figura femenina, la vizcondesa, por matrimonio, Marie Laure de Noailles, quien nace en París el 31 de octubre de 1902 en el seno de los Bischoffsheim, importante familia de banqueros belga. Junto con su esposo, Charles de Noailles, llegará a ser una destacada mecenas del arte más de vanguardia y de las propuestas más novedosas del momento.
Personaje conspicuo, contradictorio, lleno de luces y sombras, culta, exhibicionista, provocadora y snob, apasionada y siempre en la investigación del amor, es nieta de Laure de Sade –inmortalizada por Marcel Proust como l'Oriane de Guermantes–, persona de carácter fuerte y potente, que la influye en gran manera. Marie-Laure siempre tiene un lema bien presente: el mal de vivir es no vivir. Como no podía ser al contrario –ella misma es pintora y escritora–, se inspira sobre todo en el surrealismo y en la obra poética de Paul Éluard. Es a la vez amante ferviente del arte, pero también de las fiestas y todo lo novedoso o comprometido; así, por ejemplo, tanto apoya a los republicanos españoles como participa en una manifestación de estudiantes durante la revolución parisina de Mayo del 68.
Jean Cocteau, quien será uno de sus amantes y mejores amigos, la introduce en el conocimiento y el goce del arte de vanguardia y Marie Laure se convertirá en musa, inspiradora de los pintores más destacados del momento, que le harán extraordinarios retratos. Picasso, Dalí, Man Ray, Cecil Beaton, Balthus, Dora Maar, Giacometti, son algunos de sus retratistas.
La arquitectura, el diseño en general, el de jardines y mobiliario en particular, concentran buena parte de los intereses de la pareja de los De Noailles. Un ejemplo de ello es la mansión que mandan construirse en Hyères, en el midi francés, de forma cubista, donde experimentan una manera de vivir moderna y rompedora. La realiza el arquitecto Robert Mallet-Stevens y colaboran personalidades reconocidas del momento, desde Eileen Gray, Théo Van Doesburg, Laurens, Lipchitz, hasta el maestro del vidrio Luis Barillet, el diseñador Jean-Michel Frank o artistas como Giacometti, quien es invitado a una estancia para concentrarse en su obra y quien, como de otros creadores, por ejemplo Óscar Domínguez, encontrarán en los Noailles un apoyo incondicional. Esta ciudad pasa a ser el centro de la vanguardia y de los acontecimientos más comentados y efervescentes de todo París.
Marie-Laure y Charles orientan su mecenazgo hacia el surrealismo. Así, en su residencia de Hyères se rueda en 1929 el film de Man Ray Les Mystères du Château du Dé. Asisten también a una proyección de Un chien andalou, film rompedor de Luis Buñuel y Salvador Dalí, y deciden financiarles su nueva película, L'âge d'or. Es por este motivo que Luis Buñuel se traslada a Hyères para escribir parte del guión. En 1930 colaboran también en el rodaje del film de Jean Cocteau, Le Sang de un Poète.
La música tampoco puede quedar aparte de los deseos y los gustos de los vizcondes. Ya en 1925 apoyan a un grupo de músicos, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Georges Auric, Francis Poulenc, Germaine Tailleferre y Louis Durey, conocidos con el nombre de Le Groupe des Six. En 1929 Francis Poulenc compone para el Bal des Matières que dan en su residencia de París el ballet Aubade. Financian asimismo la ópera de Henri Sauguet La Voyante o, más adelante, en el año 1934, la Symphonie des Hymnes de Igor Markevich.
COLECCIONISMO DE ARTE. Y no podemos acabar el artículo sin hacer mención a una de sus aficiones primordiales: la del coleccionismo de arte, ¡y qué conjunto!: Rubens, Renoir, Delacroix, Constable, Théodore Rousseau, Goya, Seurat, Giacometti, Picasso, Dalí, Miró, Tanguy, Ernst, Braque, Chagall, Balthus, Brancusi, Dorotea Tanning, Picabia, Severini, Chirico, Tchelitchev, Henri Laurens, Fenosa, Jacques Lipchitz o Cesar, son sólo algunos de sus compañeros de viaje; acunados por filmaciones de películas inolbidables, antes mencionadas, o por representaciones musicales, con Poulenc, Markevitch o Jacques Février al piano, y envueltos con arquitecturas, esculturas, objetos y muebles de estilos bien diversos y de una manera de vivir que quiere ser –y lo consigue– libre, independiente y fuera de los convencionalismos.
