Divuit espais s'han implicat en la segona edició de València Fotogràfica, que s'inicia aquest últim trimestre del 2008 i que acabarà a l'abril del 2009 gestat pel MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat).
Tal vegada va haver-hi algun moment en què la fotografia devia mostrar únicament les coses, i la seva efectivitat podia residir en aquesta fermesa per a representar la realitat. L'eficàcia es transformava en eficiència com més dependents eren les imatges d'aquella autenticitat arrencada al món sense que aquest se n'adonés, capturada en la imatge que semblava objectivitzar, sense distàncies i amb immediatesa, una part del que tenim davant, un fragment de l'univers entre el qual ens movem, qui sap si elaborant la humana i constant aspiració d'arribar a una certesa inamovible.
Aquell plantejament, plagat d'aprenentatges tècnics, solucions formals i desenganys, va anant transformant-se en un creatiu i imaginatiu lloc des d'on construir la idea d'una fotografia constituïda en permanent temptativa artística per a ja només tractar de comprendre allò que ens envolta, deixant de ser una eina d'un sol ús mentre desplegava la modernitat a través de les múltiples possibilitats que el fil de la cultura visual ha teixit, certament, com una estimulant operació l'abast de la qual podem advertir en les 30 exposicions distribuïdes en els divuit espais implicats en la segona edició de València Fotogràfica.
GESTAT AL MuVIM. El projecte s'inicia aquest últim trimestre del 2008, finalitzarà a l'abril de 2009 i està gestat al MuVIM. Es proposa tant sobre la base de l'èxit obtingut respecte de la solidesa de la seva relativament recent presència cultural en la societat valenciana, com sobre les línies d'investigació del museu i els objectius de col·laboració que els impulsa. Això permet que l'espectador s'acosti a les obres realitzades a l'estudi arequipeny dels germans Vargas, fotògrafs andins que van retratar la conservadora burgesia de la Ciutat Blanca en la seva prosperitat, producte de la indústria de la llana, que va assentar també idees revolucionàries afirmades per poetes cridats vers l'esperit d'una veritat interior, rescatada segurament en la mirada d'Atahualpa Rodríguez o en el rostre del líder indígena Miguel Quispe, dues imatges en blanc i negre en les quals penetra la nostra consciència. L'itinerari de Carlos i Miguel Vargas, forjat en la primera meitat del segle XX, es va adaptar a les circumstàncies, als sentits i als estils, va retocar-se amb l'efectisme de l'oli atmosfèric sobre el negatiu, va perseguir el classicisme del clarobscur en el seu dramatisme, va idealitzar la dona, va escenificar la nit i va polemitzar públicament sobre la creació fotogràfica en un lloc vigilat per deserts i volcans.
També al MuVIM s'exposarà l'expressiu treball de Karel Capek més enllà del record a les sargantanes sobre les quals va escriure, la realitat plasmada en les imatges detingudes per l'arquitecte racionalista italià Giuseppe Pagano, i els moments vitals capturats per la càmera de G. Castello-Lopes. Tot això al costat d'una part de les instantànies que es concentren en Visions de Mèxic. 21 fotògrafs , una mostra que s'estén a la sala Renau de la Facultat de Belles Arts de València, al Col·legi Major Rector Peset, a l'Institut Francès i a la llibreria Railowsky, aquest últim, un espai de referència a la ciutat, que se suma al projecte general amb l'exposició que recull totes les fotografies de les deu carpetes produïdes des de 1999 fins avui, resultat d'una iniciativa lloable per la seva dècada d'existència, pels artistes seleccionats i per la contribució al manteniment de la fotogaleria. Deu anys compleix també la Col·lecció Photobolsillo, que serveixen a l'FNAC per a participar en l'esdeveniment, programant, a més, La caza del lobo congelado , títol amb el qual Ricardo Cases ha tematitzat el seu treball més recent.
IMPLICACIÓ DE MUSEUS I GALERIES D'ART. A les contribucions prèvies cal afegir-hi les d'altres museus, com el d'etnologia, que presenta l'obra de M. Hernández San Juan; el de Belles Arts, que exposa el redescobriment fotogràfic de l'adorn arquitectònic de Manuel Tolsá realitzat per l'ull de Joaquín Berchez, o el Museu de Prehistòria, on els mons tribals recorden el valor documental del clic fotogràfic. Amb tot això, no s'han d'oblidar les col·lectives programades, en la seva línia social, per la Universitat de València – Fotografia infantil: certificats d'una realitat congelada ; Dones i desplaçament forçat a Colòmbia –, i la de la Universitat Politècnica reunint les peces de vuit fotògrafs. L'apartat institucional es completa, en primer lloc, a través del paisatge que Héctor Velázquez i Alfred Domínguez reconstruïxen a l'Escola d'Art i Superior de Disseny, i en segon lloc, mitjançant la manera de copsar la Xina maoista que He Chong-yue du a terme a la Sala Parpalló a partir de les fotografies centrades en tanques publicitàries situades en autopistes i carreteres, curiosament despoblades davant els missatges governamentals sobre la planificació familiar.
Finalment, quatre galeries privades formen part de l'entramat fotogràfic. Espaivisor tria Anita di Bianco i el temps residual plasmat en els objectes generats per E. Valldosera; la galeria Charpa intervé amb Roger Parry; Valle Ortí ho fa amb l'aportació crítica que Aleix Plademunt suggereix respecte de la sistemàtica persistència de la publicitat, i Tomás March escull l'aparent silenci antàrtic que Mireia Masó col·loca enfront del temps, l'art i la ciència en les seves últimes creacions.
Tot, en conjunt, un projecte plausible que s'ha assentat sobre la desconcertant dinàmica expositiva programada per les institucions valencianes, encara arriscat si ens remetem a l'adequada consideració artística del mitjà fotogràfic assumida pel gran públic, i segurament de llarg recorregut quant al seu desitjable esdevenir. No obstant, és possible que s'hagi d'ajustar la coordinació, argumentar en conjunt amb major cohesió conceptual i enfortir un gir experimental que de ben segur presentarà en futures edicions.
Valencia fotográfica 2008: Continuidad.
Dieciocho espacios se han implicado en la segunda edición de Valencia Fotográfica, que se inicia este último trimestre del 2008 y que acabará el abril del 2009 gestado por el MuVIM (Museo Valenciano de la Ilustración y la modernidad). Tal vez hubo algún momento que la fotografía debía únicamente mostrar las cosas, y su efectividad podía residir en esta firmeza para “representar” la realidad. La eficacia se transformaba en eficiencia cuanto más dependientes eran las imágenes de aquella autenticidad arrancada al mundo sin que éste se diese cuenta, capturada en la imagen que parecía hacer objetiva , sin distancias y con inmediatez, una parte de lo que tenemos delante, un fragmento del universo entre el cual nos movemos, quien sabe si elaborando la humana y constante aspiración de llegar a una certeza inamovible. Aquel planteamiento, lleno de aprendizajes técnicos, soluciones formales y desengaños, va yendo transformándose en un creativo e imaginativo lugar desde donde construyendo la idea de una fotografía constituida en permanente tentativa artística para ya sólo tratar de comprender aquello que nos rodea, dejando de ser una herramienta de un solo uso mientras desplegaba la modernidad a través de las múltiples posibilidades que el hilo de la cultura visual ha tejido, ciertamente, como una estimulante operación el alcance de la cual podemos advertir en las 30 exposiciones distribuidas en los dieciocho espacios implicados en la segunda edición de Valencia Fotográfica 2008.
GESTADO EN EL MuVIM. El proyecto, que se inicia este último trimestre de 2008 para finalizar en abril de 2009 y está gestado en el MuVIM, se propone tanto sobre la base del éxito obtenido respecto la solidez de su relativamente reciente presencia cultural en la sociedad valenciana, como en las líneas de investigación del museo y en los objetivos de colaboración que los impulsa, permitiendo que el espectador se acerque a las obras realizadas en el estudio arequipeño de los hermanos Vargas, fotógrafos andinos que retrataron a la conservadora burguesía de la Ciudad Blanca en su prosperidad, producto de la industria de la lana, que asentó también ideas revolucionarias afirmadas por poetas llamados hacia el espíritu de una verdad interior, rescatada seguramente en la mirada de Atahualpa Rodriguez o en el rostro del líder indígena Miguel Quispe, dos imágenes el blanco y negro de las cuales penetra en nuestra conciencia. El itinerario de Carlos y Miguel Vargas, forjado en la primera mitad del siglo XX, se adaptó a las circunstancias, a los sentidos y a los estilos, se retocó con el efectismo del óleo atmosférico sobre el negativo, persiguió el clasicismo del claroscuro en su dramatismo, idealizó a la mujer, escenificó la noche, y polemizó públicamente sobre la creación fotográfica en un lugar vigilado por desiertos y volcanes. También en el MuVIM, se expondrá el expresivo trabajo de Karel Capek más allá del recuerdo de las lagartijas sobre las que escribió, la realidad plasmada en las imágenes detenidas por el arquitecto racionalista italiano Giuseppe Pagano, y los momentos vitales capturados por la cámara de G. Castello-Lopes, todo eso al lado de una parte de las instantáneas que se concentran en Visiones de México. 21 fotógrafos, una muestra que se extiende en la sala Renau de la facultad de BBAA de Valencia, en el Colegio Mayor Rector Peset, en el Instituto Francés y en la librería Railowsky, este último un espacio de referencia en la ciudad, que se suma al proyecto general con la exposición que recoge todas las fotografías de las diez carpetas producidas desde 1999 hasta hoy, resultado de una iniciativa para festejar por su década de existencia, por los artistas seleccionados y por la contribución al mantenimiento de la fotogalería. Diez años son también los de la Colección Photobolsillo , que sirve al FNAC para participar en el acontecimiento, programando además La caza del lobo congelado , título con el cual Ricardo Cases ha tematizado su trabajo más reciente. IMPLICACIÓN DE MUSEOS Y GALERÍAS DE ARTE. A las contribuciones previas es preciso añadir las de otros museos, como el de Etnología, que presenta la obra de M. Hernández San Juan, el de Bellas Artes, que expone el redescubrimiento fotográfico del adorno arquitectónico de Manuel Tolsá realizado por el ojo de Joaquín Berchez, o el museo de Prehistoria, donde los mundos tribales recuerdan el valor documental del clic fotográfico. Con todo eso, no hay que olvidar las colectivas programadas, en su línea social, por la Universidad de Valencia –Fotografía infantil: Certificados de una realidad congelada; Mujeres y desplazamiento forzado en Colombia–, y la de la Universidad Politécnica reuniendo las piezas de ocho fotógrafos. El apartado institucional se completa, en primer lugar, a través del paisaje que Hector Velázquez y Alfred Domínguez reconstruyen en la Escuela de Arte y Superior de Diseño, y, en segundo lugar, mediante la manera de captar la China maoísta que He Chong-yue realiza en la Sala Parpalló a partir de las fotografías centradas en vallas publicitarias situadas en autopistas y carreteras, curiosamente despobladas ante los mensajes gubernamentales sobre la planificación familiar. Finalmente, cuatro galerías privadas forman parte del entramado fotográfico. Espaivisor elige a Anita di Bianco y al tiempo residual plasmado en los objetos generados por E. Valldosera, la galería Charpa interviene con Roger Parry, Valle Ortí lo hace con la aportación crítica que Aleix Plademunt sugiere respeto de la sistemática persistencia de la publicidad, y Tomás March escoge el aparente silencio antártico que Mireia Masó coloca frente al tiempo, el arte y la ciencia en sus últimas creaciones. Todo, en conjunto, un proyecto plausible que se ha asentado encima de la desconcertante dinámica expositiva programada por las instituciones valencianas, aún arriesgado si nos remiten a la adecuada consideración artística del medio fotográfico asumida por el gran público, y seguramente de largo recorrido en cuanto a su deseable acaecer como acontecimiento periódico que es posible tenga que ajustar su coordinación, argumente en conjunto con mayor cohesión conceptual y fortalezca un decir experimental al que de buen seguro tenderá en futuras ediciones.
