El dia 19 de novembre del 1999 –el mateix dia que 180 anys abans s'havia inaugurat el Museu del Prado– es va presentar a Girona el número 1 de la revista bonart, iniciativa de la gestora cultural Anna Maria Camps i el crític d'art Ricard Planas. Nou anys després, la revista es ven i es distribuiex arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i Aragó, i arriba també a les biblioteques de tot l'Estat.
Coincidint amb el novè aniversari, bonart presentarà la nova pàgina web realitzada per Josep Olivé, Miquel Viladomat i Xavier Casadesús, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. També està anunciada per aquest mes la presentació de l'edició digital de la revista, elaborada por Zinio i que permetrà a partir d'ara dues opcions de subscripció: edició en paper i edició digital. Per donar un nou impuls al grup bonart , els consellers delegats Anna Maria Camps Saurí i Ricard Planas Camps han nomentat president del consell assessor el periodista Narcís Planas Gifreu, que en aquests moments està treballant en la confecció definitiva d'un òrgan que estarà integrat per persones estretament vinculades al món de la cultura, l'economia i la comunicació.
EL PRIMER NÚMERO. Fa nou anys que la revista bonart és al carrer. El 19 de novembre del 1999 va presentar-se el primer número. Constava de 68 pàgines. El seu preu era de 250 pessetes. Es va editar en blanc i negre i en color. Ricard Planas hi entrevistava el mític Richard Hamilton. L'anglès, amb un estret contacte amb Cadaqués, li deia que Dalí “s'agenollava a terra quan parlava amb Marcel Duchamp”. Modest Cuixart –que va col·laborar amb bonart fins a la seva mort– escrivia sobre l'herència de Dau al Set. El Centre d'Art Contemporani de Girona era el tema del número u. Luis Antonio de Villena –un altre dels col·laboradors habituals de la revista– feia referència a un Dalí vist i no vist. La secció de “Temps fugit” es referia a l'Enric Marquès. Joaquim Nadal, aleshores alcalde de Girona, comentava: “L'art contemporani necessita camp per córrer, nous camins, instruments i infraestructures.” Gratacós Zoco era l'artista convidat de la secció “Segle 21”. La cultura i la comunicació era el tema abordat per l'escriptor Vicenç Villatoro. Carles Páramo, president de la Diputació de Girona, es referia al servei que feia la revista a l'art i la cultura. Rosa Serra ens deixava entrar al seu estudi. Joan Pluma, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, afirmava que un centre d'art “s'hauria d'orientar cap a les noves tecnologies”. Per Josep Maria Salvatella, alcalde de Llancà, “penjar quadres i no fer res més, no és l'opció encertada”. Arcadi Calzada no veia factible un centre d'art contemporani a Girona. Enric Pallàs, regidor de Cultura de Salt, tenia com a objectiu “fer de Salt una ciutat de cultura i no de trànsit”. Comentaris d'exposicions i l'agenda completaven el número 1 de bonart , dissenyat per Marta Vila. Aquelles 68 pàgines en blanc i negre i color han deixat pas a les 164 en color que bonart presenta aquest mes. Han estat 108 mesos molt intensos; 108 números en els quals la revista ha reflectit les anades i tornades, primer, del món de l'art a Girona, per passar després a Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i, des del setembre del 2007, Aragó, incorporant la traducció castellana del contingut ja que la revista arriba a les biblioteques d'arreu de l'Estat mitjançant un conveni subscrit amb el Ministeri de Cultura.
L'ESTUDI D'EMÍLIA XARGAY, PREMI APPEC I NOU DISSENY. L'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC), després de dos anys de la sortida al carrer de bonart, li va atorgar el premi a la millor revista en català. Aquell mateix any vam encetar una línia d'edició de llibres amb l'exemplar de Rosa Guri Pintant la vida, que va ser presentat al Cercle Sant Lluc de Barcelona per Carles Duarte.
Al novembre de l'any 2000 la seu de bonart es va traslladar a un edifici emblemàtic de Girona: la casa estudi de l'artista gironina Emília Xargay. Allà hi vam ser fins que alguns anys més tard a algú se li va ocórrer de trinxar els mosaics que hi havia a la façana, realitzats per la recordada artista gironina. Aquest fet ens va fer decidir a deixar un lloc on, precisament, no es defensava la creació artística.
Al maig del 2003, el Palau de Fires de Girona va congregar més de cinc-centes persones que van seguir fil per randa la presentació del nou disseny de la revista. En el decurs de l'acte es va anunciar la celebració de la fira Inart, coorganitzada per Fira de Girona i la nostra revista.
INART, CUIXART I LA MARATÓ. A més de la tasca que s'anava fent des de la revista, bonart va decidir implicar-se en l'organització d'una fira d'art. Catalunya estava òrfena d'un esdeveniment d'aquesta mena des de la desaparició d'Artexo. El pavelló de Girona va ser la seu els dies 3, 4, 5 i 6 de juny del 2005 de la primera edició d'Inart. La revista, al gener del 2004 va col·laborar amb Catalunya Ràdio en l'homenatge a Antoni Tàpies amb motiu del seu vuitantè aniversari. També vam ser a La Marató de TV3 pintant un mural gegant amb la col·laboració del Club Bàsquet Girona. Cent artistes van pintar l'obra, que va servir per recaptar fons per a La Marató. Cuixart va fer 80 anys l'octubre del 2005 i bonart li va organitzar un homenatge al Museu d'Art de Girona amb la presència de representants del món de la cultura catalana.
EL SISÈ ANIVERSARI . Per commemorar els sis anys, el Parc de les Arts de Cassà de la Selva va acollir una festa i es van concedir els primers premis bonart, que van ser per a Carles Fontserè, Pepe Martínez Lozano i Josep Tarrés. Era el 19 de novembre del 2005. Dos anys després, bonart va col·laborar amb la subhasta solidària de l'Associació de Dones Empresàries de Girona. Abans, el 2005, i amb motiu de La Marató de TV3, vam coordinar la realització d'un mural que es va estendre des de l'Argenteria fins a dalt de la Rambla de Girona. Un gran nombre de gironins van participar en aquesta acció cultural i solidaria.
ARAGÓ, NÚMERO 100 I EXPOSICIÓ BONART MIRACLE. Després d'arribar arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Andorra i les Illes Balears, bonart va fer un altre pas endavant i al setembre del 2007 es presentava a Saragossa amb motiu de la fira d'art aragonesa. La revista, a partir d'aquell mes, també es traduïa al castellà ja que a principis d'any havia signat un conveni amb el Ministeri de Cultura per distribuir-la a les biblioteques d'arreu de l'Estat. Vam ser a la Fira del Llibre de Frankfurt amb una edició especial en alemany. La presència en fires (Arco, Art Madrid, De Arte, Eivissa, Porto, Saló Antiquaris, Fiart València, Loop...) també ha estat una constant de la nostra revista. Al febrer del 2008 vam publicar el número 100. El recull de cent mesos va quedar reflectit amb una exposició al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d'Or, que anirà acompanyada d'un documentat catàleg i que farà itinerari per diferents indrets de Catalunya. En aquests anys, bonart ha estat membre de l'APPEC i posteriorment d'ARCE. També del Grup 10.
GESTIÓ CULTURAL. A banda de l'edició de la revista, Bonart Cultural ha portat a terme una àmplia tasca en el món de la gestió cultural: organització de la fira Inart, edició de llibres d'artistes, catàlegs d'exposicions, el llibre Índex d'Art ... També el director, Ricard Planas, s'ha encarregat de comissariar exposicions com, per exemple, d'Arranz Bravo, Modest Cuixart, Grau-Garriga, Llamazares o Enric Ansesa.
EL FUTUR I EL NOU DISSENY. La col·laboració decidida dels nostres subscriptors, lectors i anunciants i el suport que hem trobat en les institucions i, per descomptat, en l'equip humà que ha treballat per fer de bonart una revista de referència en el món cultural català ens fa sentir optimistes amb vista al futur.
Per això, i per tal d'ampliar la nostra oferta, aquest mes inaugurem l'edició digital de la revista, alhora que presentem una pàgina web reformada. La creació del consell assessor també servirà per posar en marxa nous projectes. Estem treballant en el redisseny de la revista que veurà la llum coincidint amb el desè aniversari de bonart . Estan gairebé enllestides les fitxes pedagògiques que serviran per apropar el món de les arts a les escoles, i és que a bonar t entenem que cal tenir molta cura de l'educació artística de les noves generacions.
Bonart, nueve años de información del mundo de las artes
Nueve años de la revista bonart. El día 19 de noviembre del 1999 –el mismo día que 180 años antes se había inaugurado el Museo del Prado– se presentó en Girona el número 1 de la revista bonart, iniciativa de la gestora cultural Anna Maria Camps y el crítico de arte Ricard Planas. Nueve años después, la revista se vende y distribuye en Cataluña, Cataluña Norte, País Valenciano, Islas Baleares, Andorra y Aragón, a la vez que llega a las bibliotecas de todo el Estado.
Coincidiendo con el noveno aniversario, bonart presentará la nueva página web realizada por Josep Olivé, Miquel Viladomat i Xavier Casadesús con el soporte de la Generalitat de Cataluña. También está anunciada para este mes la presentación de la edición digital de la revista, elaborada por Zinio y que permitirá a partir de ahora dos opciones de suscripción: Edición en papel y edición digital. Para dar un nuevo impulso al grupo bonart , los consejeros delegados Anna Maria Camps Saurí y Ricard Planas Camps han nombrado presidente del consejo asesor al periodista Narcís Planas Gifreu que en estos momentos está trabajando en la confección definitiva de uno órgano que estará integrado por personas estrechamente vinculadas al mundo de la cultura, la economía y la comunicación.
EL PRIMER NÚMERO . Hace nueve años que la revista bonart está en la calle. El 19 de noviembre del 1999 se presentó el primer número. Tenía 68 páginas. Su precio era de 250 pesetas. Se editó en blanco y negro y en color. Ricard Planas entrevistaba al mítico Richard Hamilton. El inglés, con un estrecho contacto con Cadaqués, le decía que “Dalí se arrodillaba al suelo cuando hablaba con Marcel Duchamp”. Modest Cuixart –que colaboró con bonart hasta su muerte– escribía sobre la herencia de Dau al Set . El Centro de Arte Contemporáneo de Girona era el tema del número uno. Luis Antonio de Villena –otro de los colaboradores habituales de la revista– hacía referencia a un Dalí visto y no visto. La sección de Tiempo huido se refería a Enric Marquès. Joaquim Nadal, entonces alcalde de Girona comentaba que “el arte contemporáneo necesita campo para correr, nuevos caminos, instrumentos e infraestructres”. Gratacós Zoco era el artista invitado de la sección Siglo 21. La cultura y la comunicación era el tema abordado por el escritor Vicenç Villatoro. Carles Páramo, presidente de la Diputación de Girona se refería al servicio que hacía la revista al arte y la cultura. Rosa Serra nos dejaba entrar en su estudio. Joan Pluma, regidor de cultura del ayuntamiento de Girona afirmaba que “un centro de arte se tendría que orientar hacia las nuevas tecnologías”. Para Josep Maria Salvatella, alcalde de Llancà “colgar cuadros y no hacer nada más, no es la opción acertada”. Arcadi Calzada no veía “factible un centro de arte contemporáneo en Girona”. Enric Pallàs, regidor de cultura de Salt tenía como objetivo “hacer de Salt una ciudad de cultura y no de tránsito”. Comentarios de exposiciones y la agenda completaban el número 1 de bonart diseñado por Marta Vila. Aquellas 68 páginas en blanco y negro y color han dejado paso a las 164 en color que bonart presenta este mes. Han sido 108 meses muy intensos; 108 números en los que la revista ha reflejado las idas y vueltas, primero, del mundo del arte en Girona para pasar después a Cataluña, la Cataluña Norte, País Valenciano, Islas Baleares, Andorra y, desde septiembre del 2007 a Aragón, incorporando la traducción castellana del contenido toda vez que la revista llega a las bibliotecas de todo el Estado mediante un convenio suscrito con el Ministerio de Cultura.
El ESTUDIO DE EMÍLIA XARGAY, PREMIO APPEC Y NUEVO DISEÑO . La Asociación de Prensa Periódica en Catalán (APPEC), después de dos años de la salida de bonart , le otorgó el premio a la mejor revista en catalán. Aquel mismo año iniciamos una línea de edición de libros con el ejemplar de Rosa Guri Pintando la vida que fue presentado en el Círculo Sant Lluc de Barcelona por Carles Duarte.
En noviembre del año 2000 la sede de bonart se trasladó a un edificio emblemático de Girona: la casa-estudio de la artista gerundense Emília Xargay. Allí estuvimos hasta que algunos años mas tarde a alguien se le ocurrió destrozar los mosaicos que había en la fachada, realizados por la recordada artista gerundense. Este hecho nos obligó a dejar un lugar donde, precisamente, no se defendía la creación artística. En mayo del 2003, el Palacio de Ferias de Girona congregó más de quinientos personas que siguieron la presentación del nuevo diseño de la revista. En el transcurso del acto se anunció la celebración de la feria Inart, coorganizada por Feria de Girona y nuestra revista.
INART, CUIXART Y LA MARATÓN . Además de la tarea que se iba haciendo desde la revista, bonart decidió implicarse en la organización de una feria de arte. Cataluña estaba huérfana de un acontecimiento de este tipo desde la desaparición de Artexo. El pabellón de Girona fue la sede los días 3, 4, 5 y 6 de junio del 2005 de la primera edición de Inart. La revista, el mes de enero del 2004 colaboró con Cataluña Ràdio en el homenaje a Antoni Tàpies con motivo del su ochenta aniversario. También estuvimos en la maratón de TV3 realizando un mural gigante con la colaboración del Club Baloncesto Girona. Cien artistas pintaron la obra que sirvió para recaudar fondos para la maratón. Cuixart hizo 80 años en octubre del 2005 y bonart le organizó un homenaje en el Museo de Arte de Girona con la presencia de representantes del mundo de la cultura catalana.
EL SEXTO ANIVERSARIO . Para conmemorar los seis años, el Parque de las Artes de Cassà de la Selva acogió una fiesta en el transcurso de la cual concedieron los primeros premios bonart que fueron para Carles Fontserè, Pepe Martínez Lozano y Josep Tarrés. Era el 19 de noviembre del 2005. Dos años después, bonart colaboró con la subasta solidaria de la Asociación de Mujeres Empresarias de Girona. Antes, en 2005, y con motivo de la Maratón de TV3, coordinamos la realización de un mural que se extendió desde la calle Argenteria hasta la punta de la Rambla de Girona. Un gran número de gerundenses participaron en esta acción cultural-solidaria.
ARAGÓN, NÚMERO 100 Y BONART MILAGRO . Después de distribuirse en Cataluña, la Cataluña Norte, País Valenciano, Andorra y las Islas Baleares, bonart dio otro paso adelante y en septiembre del 2007 se presentaba en Zaragoza con motivo de la feria de arte aragonesa. La revista, a partir de aquel mes, también se traducía al castellano ya que a principios de año había firmado un convenio con el Ministerio de Cultura para distribuirla en las bibliotecas de todo el Estado. Estuvimos en la feria del libro de Fráncfort con una edición especial en alemán. La presencia en ferias (Arco, Arte Madrid, De Arte, Ibiza, Oporto, Salón Anticuarios, BAC, Fiart Valencia, Loop...) también ha sido una constante de nuestra revista. En febrero del 2008 publicamos el número 100. La recopilación de cien meses quedó reflejada en una exposición en el Centro Cultural Caixa Girona-Fontana d'Or que irá acompañada de un documentado catálogo y que itinerarà por diferentes lugares de Cataluña. Bonart es miembro de l'APPEC, ARCE. y también del Grupo 10.
GESTIÓN CULTURAL . Aparte de la edición de la revista, bonart ha llevado a cabo una amplia tarea en el mundo de la gestión cultural: Organización de la Feria Inart, edición de libros de artistas, catálogos de exposiciones, el libro Index de Arte .... También el director, Ricard Planas, se ha encargado de comisariar exposiciones como, por ejemplo, de Arranz Bravo, Modest Cuixart, Grau Garriga, Llamazares, Ansesa Gironella...
EL FUTURO . La colaboración decidida de nuestros suscriptores, lectores y anunciantes y el apoyo que hemos encontrado en las instituciones y, por supuesto, en el equipo humano que ha trabajado para hacer de bonart una revista de referencia en el mundo cultural, nos hace sentir optimistas de caras al futuro. Por este motivo, y para ampliar nuestra oferta, este mes inauguramos la edición digital de la revista, a la vez que presentamos una página web reformada. La creación del consejo asesor también servirá para poner en marcha nuevos proyectos. En los últimos meses hemos incorporado nuevos y prestigiosos colaboradores. Están prácticamente a punto las fichas pedagógicas que servirán para acercar el mundo de las artes a las escuelas y es que en bonart entendemos que es preciso estar muy atento a la educación artística de las nuevas generaciones.
