A hores d'ara, és prou clar que aquest compromís no es podrà acomplir i que les obres del Born, com també les de la Biblioteca que hi fou inicialment projectada i després traslladada a una altra ubicació, patiran un nou i indeterminat retard. Encara que amb la boca petita, s'apunta ara la data de ben entrat l'any 2009 perquè les obres del Born estiguin acabades. La qüestió no seria tan greu si no fos perquè aquest nou endarreriment tradueix no tant un incompliment dels terminis, com, i sobretot, una preocupant indefinició respecte al projecte.
Hi ha diverses causes que expliquen aquesta situació. N'és una, sens dubte, la manca de continuïtat dels equips que hi han estat al capdavant. Des de l'anunci del maig del 2005 ençà, hem vist plegar l'alcalde i el regidor de Cultura barcelonins, i també molts dels responsables directes del projecte museogràfic. Aquesta discontinuïtat no ha afavorit, és clar, el Born, com tampoc no han fet els dubtes successius sobre el projecte arquitectònic. En particular, la idea de fer de l'antic mercat un lloc tancat, climatitzat, i d'aprofitar-ne al màxim la superfície útil perquè “hi passessin coses” (com si no n'hi hagués prou, a la ciutat) s'havien revelat contràries a l'anunci inicial de potenciar al màxim el jaciment arqueològic. Afortunadament, sembla que avui es recupera la idea primigènia, és a dir mostrar el jaciment en tot el seu esplendor, i s'abandonen les voluntarioses (i irreals) xifres de visitants que semblaven pretendre's.
Tanmateix, la dificultat més gran amb què ha topat el projecte del Born és d'ordre clarament polític. Quan es va presentar el projecte, es va dir que “l'objectiu del nou Centre Cultural serà explicar una part de la història de Barcelona: els fets de 1714, la ciutat dels inicis del segle XVIII des del punt de vista dels ciutadans, i la cultura del comerç.” I ningú no dubta que el Born, com a jaciment però també gràcies a l'extraordinària documentació notarial que tenim de la vida que s'hi desenvolupava, és un lloc magnífic per explicar una part substancial i substantiva de la història barcelonina.
Però ocorre que els fets de 1714 són conflictius, com ho és la seva memòria. No hi ha, malgrat la solemnitat amb què cada any se celebra institucionalment la diada de l'11 de setembre, un consens polític prou ampli sobre el significat de la data. D'una banda, hi ha qui voldria un passat fet a mida, on la fita de 1714, més o menys mistificada, esdevé sobretot instrumental. I hi ha, d'altra banda, qui sembla mirar amb una persistent reticència cap al passat, que és vist o bé com a una nosa (i d'aquí la insistència que el que cal és mirar cap al futur) o bé com una mera retroprojecció del present. Sembla com si el passat engavanyés els polítics, incapaços, a causa de la seva complexitat mateixa, d'integrar-lo en un discurs de present i de futur.
Barcelona, i en això no és diferent a d'altres ciutats, manté una relació conflictiva amb el seu propi passat. El Born no és ni s'ha de convertir en una mena de santuari sobre el 1714. El Born és una ocasió única, si sabem aprofitar-la, per explicar com Barcelona va arribar a protagonitzar, com cap altra ciutat a la Mediterrània, una doble revolució: la comercial de l'edat mitjana, la industrial del Vuit-cents. Amb la ciutat dels menestrals fent-ne de pont. I és també, és clar, un lloc per explicar que aquesta ciutat ha estat històricament derrotada, però que ha tingut la capacitat de tornar, l'endemà de la desfeta, a alçar el cap. És, doncs, un passat que no ens hauria d'incomodar, sinó d'enorgullir .
