Amb aquest títol, i en el número de setembre, la revista francesa L'Historie dedica un ampli espai a analitzar el fet que els estudiants cada cop llegeixen menys. El punt de partida de l'informe són els resultats de les enquestes fetes des de 1990 ençà sobre les pràctiques de lectura i que permeten afirmar, de forma incontestable, que els estudiants llegeixen menys que en els anys 1970-1980. Ara bé, adverteix també la revista, ni la massificació de la universitat, ni la televisió o internet, no permeten explicar fenòmen.
L'informe, centrat en els estudiants universitaris d'història francesos, comença amb el testimoni coincident d'un seguit d'ensenyants universitaris: “La meitat dels estudiants arriben a la universitat sense saber llegir ni escriure. Una quarta part no comprèn res del que se li explica ni del que se li pot fer llegir, inclosos els manuals. Gairebé la meitat dels qui, en rigor, comprenen un text, són incapaços de resumir clarament el que s'ha dit.” Hi coincideix un segon: “En els dos primers anys de llicenciatura, hi ha sovint un tal problema de llengua i de sintaxi que són incapaços d'explicar convenientment el que han llegit.” “El nivell és més que baix. Gairebé ja no hi ha nivell. Ni tampoc una adhesió a l'estoc que jo diria mínim de coneixements”, deplora un tercer. “Tinc 40 anys”, objecta un quart, i “me'n falten vint-i-cinc d'ensenyar, i refuso pensar que el nivell declina. Però ho he de reconèixer: la meva relativa joventut no em serveix de res per comprendre els meus estudiants. El tall s'ha produït. No tenim una cultura comuna. Tinc el sentiment d'estar enllà d'una mutació cultural.” “És difícil”, explica un cinquè, “interessar els estudiants en un autor d'un llibre. L'origen de la informació no els concerneix. Cal batallar per fer-los entendre que no tothom té la mateixa legitimitat.” “Els costa jerarquitzar”, rebla un sisè: “posen sobre un mateix pla un historiador reconegut i un periodista.”
Els editors, segueix dient L'Histoire , confirmen que, abans del tercer cicle, els estudiants d'història no llegeixen gaire els historiadors: les mateixes col·lecccions que abans dels anys noranta tenien tiratges importants, i que en ocasions arribaven a uns centenars de milers de còpies editades, surten avui amb tiratges de pocs milers d'exemplars (i parlem de França!). “L'erosió va arribar els anys noranta. El descens s'ha accelerat en els anys 2000”, afirma Michael Winock al respecte. Una especialista en el sector apunta com a raó d'aquesta descens un canvi d'actitud dels estudiants: “Mantenen una relació cada cop més utilitarista amb la lectura (...). Es llegeix com se circula per Internet: de manera fragmentada i dispersa.”
El fenomen, com explica el mateix informe, no és pas exclusiu de França: dels Estats Units a Suècia, la tendència és compartida. Com ho és també el fet que, arreu, la baixa de la pràctica lectora és menor entre les dones. A qui culpar, però, de tot plegat? L'informe no vol responsabilitzar-ne ni la televisió ni internet, i apunta en canvi a una mutació important dins l'ensenyament mateix, com a conseqüència del qual la “socialització literària” s'afebliria en detriment d'una cultura tècnica o científica: d'aquesta manera, la feblesa relativa de la pràctica lectora seria “el signe d'un canvi no negligible de la jerarquia de valors dins el sistema escolar.”
Finalment, l'informe acaba al·ludint al concepte de ‘legitimitat' encunyat pel sociòleg Pierre Bordieu: segons això, en darrera instància, el que ha succeït és que el llibre ha perdut una bona part de l'aura de legitimitat popular del qual estava revestit des de la democratització de l'ensenyament a la segona meitat del segle XIX. Per a molts joves, se'ns diu, el llibre ha esdevingut un objecte de consum més, al costat dels jocs de vídeo o els DVD, i ja no és un objecte‘sagrat'.
El debat, en tot cas, no és francès. Estem davant d'una evolució de fons, de caràcter global, que afecta la majoria sinó tots els països desenvolupats. En la perspectiva immediata de la reforma del sistema universitari espanyol, és evident que caldrà seguir parlant-ne.
